REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Per atzar a la vida la meva dona està estudiant a la Universitat Internacional de Barcelona. Exactament magisteri. Això fa que contínuament m’expliqui coses de la seva vida universitària. M’ha fet pensar en diversos elements però un dels quals és la formació dels estudiants universitaris en entrar a la universitat.

L’exemple més clar és que una alumna de magisteri va preguntar que era un cançoner. Com es pot donar més coneixement si has de començar cada vegada més des de 0. Això dóna sentit que quelcom falla. Antigament hi havia Cou anomenat curs d’orientació universitària, ara batxillerat. L’idea d’aquest últim curs no hauria de preparar els alumnes per la seva futura carrera universitària. Alhora de la veritat el que s’estudia moltes vegades no té relació amb el que passa a la universitat.

Tenim aquí un problema. Si volem l’excel·lència en el sistema educatiu haurem d’intentar que els coneixements inicials dels nostres alumnes en entrar la carrera desitjada tinguin ja uns mínims. Una de les queixes del nostre sistema educatiu és la formació inicial dels mestres, doncs una manera de millorar-les és que al entrar universitat tinguin un nivell bàsic.

La futura selectivitat pot ser una ocasió. En que hi haurà uns temes que varien segons la carrera que vulguis cursar. Em sembla una bona idea. El problema és com es farà? Segueixo pensant que els instituts, escoles, han de crear medis significatius per tal del que estant estudiant és real. Potser convenis amb empreses? No sé però per exemple baixant els més petits un dels jocs bàsics és el de crear un supermercat. Però quin sentit té sinó el poden comprovar en la vida real.

En definitiva hem de cercar que la formació pre-inicial dels estudiants universitaris sigui millor. I en aquests moments el sistema no ajuda perquè hi ha matèries no significatives a les carreres. I en segon terme hem de cercar que els coneixements que aprenguin ho puguin portar a la vida real. En vaig parlar quan vaig anar a la xerrades de les competències.

Ja tenim les primeres notícies sobre la reforma de la selectivitat. Llargament és una demanda que casi tots els que ens preocupen l’educació estem d’acord que la hem de revisar. I adaptar-la a les diferents necessitats educatives. Malgrat aquí Catalunya seguim adormits i intentem veure que hi ha un començament tranquil, quan no ho hauria de ser ja que hi ha la Lec a punt d’entrar al parlament. Quan potser hauríem de tornar a l’octubre de l’any passat quan magisnet va publicar les primeres dades de L’informe Pisa i per fi durant un temps la societat va posar al centre a l’educació. I es demostra en el meu bloc que les visites van pujar de forma repentiva i ara em trobo que pocs i entren.Em dono compte que l’institució escolar a Catalunya està en crisis.

En crisis perquè ja les autonomies s’estan posant d’acord amb la nova selectivitat i ja hi ha l’esborrany i aquí encara ningú ha dit res. Fins al punt que hi ha articles que anuncien  que casi totes les Autonomies donen suport al esborrany de la nova selectivitat. Això que vol dir que a Catalunya estem a favor? Perquè Euskadi ja s’ha autodefinit,no hi ha està gens d’acord. En fi tornem a estar callats aquí.

Us dic les característiques del que sembla que serà la nova selectivitat:

1.-PER APROVAR S’HA DE TREURE UN 5. Fins ara era un 4. Per tant la nova selectivitat en un principi sembla més exigent, molts professorats de la universitat estaran a favor d’aquest punt i ha una excepció si has tret el batxillera en més de 6 pots aprobar un 4. Mesura molt rara.

2.- Obligació de fer 6 exercicis amb el comentari de text de sempre i només ara 1 matèria de lliure elecció. Fins aquí et donaria una nota de 1 al 10. Però el borrador va més enllà encara que no es cursi al batxillerat et podras presentar a una fase voluntària per millorar nota que pot arribar a incrementar-ho fins a 4 punts més. És a dir pots arribar a tenir 14 punts. El ministeri farà una llista relacionada a partir dels 5 sabers de la universitat  (Arts y Humanitats, Ciències, Cièncias de la Salut, Ciències Socials i Jurídiquesas, Ingenyeria i Arquitectura). Per mi això és facilitar l’accès de l’universitat. però encara vaig més enllà si aquesta part voluntària no es fa el batxillerat ho hauràs de fer algun lloc quin les acadèmies. No tothom es pot pagar una acadèmia i per tant estem fent una segregació social. Alguns fins i tot comenten que serà com una oposició.

3.-El curs 2011-2012 hi haurà un examen oral d’anglès. 

4.-Les Universitats podran marcar les assignatures que donen més importància per accedir-hi.Hi ha un altre punt que em preocupa a partir de les dades que m’arriben, si has de cursar unes assignatures determinades per entrar a una universitat i si després descobreixes que t’estas equivocant. Umm!!! estarem fent una mesura que renaixerà més fracàs escolar.

La meva opinió personal és que no veig clara aquesta reforma. Un altre dels fets que em sembla que hi estic molt d’acord amb Euskadi, si estem parlant de competències perquè demanem els alumnes sabers memorístics. Ja vaig parlar d’això amb el post de fa dos dies.

 La idea és molt senzilla. Si només fem als joves que aprenguin a fer percentatge(saber) i després el fem aplicar la rebaixa(saber fer) però no sap entendre sí el preu està rebaixat, a que serveix el saber memorístic. Us anuncio sí això segueix endavant sentint-ho molt serà més fracàs.

Darrerament tots els informes que han anat sortint públicament es denuncia que un dels grans mals del sistema educatiu, és la formació inicial del professorat. Els mestres encara que la queixa també va adreçada amb ells es dediquen 3 anys a preparar-se. Però i un llicenciat de Física que vol anar a fer classe a secundària?

Només se li demani que pensi amb els joves només 120 hores. Amb aquestes 120 hores, potser un llicenciat, conegui la realitat de secundària? Em sembla que no, crec que han de fer un període més gran. La idea de Màster a mi tampoc m’ha agradat. Perquè estic segur que amb la excusa de que els llicenciats en tenir un màsters, ja seran superiors als mestres. Si això és així, farà que els mestres no es motivin a formar-se.

Però el tinc clar, és que els llicenciats em sembla que han de fer més hores. Per tant trobo una mala notícia que es negui al màster de professors de secundària.

L’altre dia vaig estar en una taula rodona sobre la LEC., allà hi havia el degà de la facultat d’educació de Girona ciutat, i va fer una declaració molt dura, com podia ser que universitat estava en l’apartat de comerç i indústria separat totalment d’educació. I es que és veritat, sembla moltes vegades que la universitat no sigui educació, sinó simplement saber instrumental.

DEMÀ ÉS SANT VALENTIN, BLOGBOMBING PER L’EDUCACIÓ ENAMORAT

La sisena hora a la Universitat és la transformació de la supressió de les diplomatures de 3 anys a licenciatures amb 4 anys. Amb això L’estat i l’opinió pública ens l’ha venut com el procès de bolonya. Però no és cert.

Només cal mirar la universitat internacional de París(França) on es veu que la licenciatura per França és de 3 anys. Però la idea no era de reunificar els criteris? Que passa que França no ho està fent? És important fixar-nos que el model és ja adaptat al que parlem a Espanya en la única diferència un any més.

Sorpresament he trobat una pàgina on parla dels diferents sistemes universitaris d’Europa la meva sorpresa, és que allà et pots fer una diplomatura en dos anys. Cosa que a Espanya no t’ho permeten. És a dir, perquè aquest any de desfasament?

La única explicació que li dono, és que a Espanya hi ha moltes universitats petites i per mantenir-les necessiten que siguin les diplomatures a 4 anys. Per tant a Espanya escalfem més la cadira i tenim els pitjors resultats. Alhora en el procès de bolonya s’està amagant aquest fet, pensant que es provocat per això, però no és la veritat. Recomano a tots els estudiants que s’en vagin a Europa a Estudiar, acabaran abans i tindran millor formació.