REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ(DAVID DE LAS HERAS)

Ja fa uns dies que parlo sobre la política de l’educació. Una política basada en la improvització i utilizant idees de dretes. Cada proposta que fan sembla que ho fagin a posta per fer una vaga. I evidentment, ja la tenim aquí.

Fa uns dies, una mestra s’em va acostar i em va dir una cosa que em va fer reflexionar. Que es pensa en Maragall, que li donaré les peles de la següent vaga. Aquesta reflexió, indica un cansament, de la política d’educació, però alhora mostra la indiferència. Però la veritat és que mai s’ha conegut on van els diners de les vagues d’educació. Perquè no tornen aquest diners a les escoles per augmentar els recursos? Evidentment s’utilitzarà per altres coses.

Ja veurem aquests dies que passa. A la meva escola, al claustre vam aprovar de fer una cartell reindivicatiu, aquí teniu el resultat.

En un entorn 2.0 s’acaba trobant sempre la veritat. La política del departament d’educació va cap un camí sense retorn i sense sentit. La última la tenim amb les paraules d’ahir de L’Ernest Maragall, que diu que no es poden fer substitucions per manca de presupost. Ahir ja vaig fer un post explicant que en pensava.

Però el que ens amaga és una entrada extraordinària que en breu rebrà el departament d’educació valorada possiblement per més de 20.000 euros. I us preguntareu com ho sé. Per  una lògica clara, l’honorable Ernest Maragall va aconseguir escapar-se pels aldarulls de Bolonia enfront la vaga dels mestres que més d’un 60% i va anar.

Però ara fixeu-vos amb un petit detall, d’aquí res a cada mestre i professor s’els manllevarà 100 euros mínim d’aquest 60% qui hi va anar . Comenceu a comptar la entrada extraordinària que rebrà el departament d’educació. Jo calculant com a mínim rebrant uns 20.000 euros. Amb aquests euros no pot permetre donar més feina a substituts. O com mínim que ens digui que hi ha altre prioritats com crear escoles a l’estiu que ve. però d’això que ens digui que manca pressupost, trobo una mentida molt i molt gran. Deixo l’opinió a vosaltres. Però crec que com mínim se li podria demanar la veritat a l’Honorable Ernest Maragall.

Com sabeu tots, dijous passat i va haver la vaga de mestres i professors, de l’ensenyament no universitar. Curiosament, el govern data d’una parada del 44 de l’ensenyament no universitari, pels sindicats un 77%. Així que col·loco la realitat a un 60%. Dit i això, s’ha aconseguit quelcom mai imaginari. No hi hagut cap repercusió de la vaga de mestres.

El perquè és un ben clar. L’empestida de Bolonia ha provocat que no és reflexionès, perquè els mestres han sortit a la vaga. No hi ha cap mena de canvi en el rumb del departament d’educació. Així que tot seguirà com abans. El que em sembla despreciable, és que cap sindicat no hagi aixecat el cap, i reclami el que és just. Com a mínim que es reflexioni perquè un 60% del professorat del nostre país ha sortit el carrer. I em pregunto un altre tema interessant. Tots els diners que es treuran de les vagues on aniran? Millors recursos a l’escola? m’encantaria que és fes públics aquests diners on anirant. Espero que sigui per donar una pissarra digital a totes les escoles i instituts. Que ja tarden.

Malgrat que sigui noticia Bolonia, el que hauria de ser notícia és que quelcom passa al sistema educatiu, i hi ha molta gent enfada. I no veig clar a quin rumb va el sistema educatiu. Miro al meu voltant i el sistema educatiu públic va perdent dia a dia reputació.

Seria una pregunta sense resposta. Perquè estema ocostumats, a veure que les coses no van bé aquí Catalunya, i el resultat és fer veure que no ha passat res.

Estem davant de la tercera vaga del sistema educatiu català. On la resposta no ha estat un 10%, pels sindicats ha estat un 75% per la generalitat un 40%, si fem el promig el resultat és que més del 50% ha dit que no a la política del govern. I que!??? la Lec seguirà el seu curs!!!!! segurament que Sí, ja que fa temps que la política va per un costat i els ciutadants va per un altre.

Si jo fos ara el conseller d’educació per dignitat hauria de dimitir, que més de la mitat dels meus treballadors estiguessin en contra de la meva manera de fer i de funcionar, és quelcom que falla. Si estiguéssim en un país modern com Alemania, estic segur que allà sí que es prendrien responsabilitats. però a Catalunya res de res….
I mentrestant la Lec la llei d’educació de Catalunya, vull dir la llei d’ensenyament de Catalunya segueix el seu curs. I només els polítics poden dir la seva. Vet aquí un altre fracàs del sistema educatiu. La solució, ni idea!!!!!! però el que tinc clar és que hem d’intentar despolititzar l’educació. Us passo les fotos de la vaga de GIrona.

Quan hom mira les notícies que han sortit en els darrers dies, qui té la paraula no som els mestres, Sinó moltes de les coses que s’han dit, venen dels polítics. En el moment que els sindicats, van declara la vaga el 19 de març, va ser llavors on tothomva descobrir, que hi havia un malestar general en els nostres polítics. Potser busquen el consens en tot, PERÒ COM SEMPRE EN L’EDUCACIÓ NO!!!! Això el que provoca és la inestabilitat de tota la nostra societat. JA que ens juguem el futur dels nostres joves.

Ja desde el govern hi ha incoherències, ICV es desmarca de la llei si no s’accepta la coeducació total de les escoles. Erc, va sola, apareixen en les escoles una esmena que recull que les aules només pot haver 25 infants a l’aula.. El Psc mateix de la seva pròpia llei presenta esmenes. Estem en un moment, en que l’EDUCACIÓ JA NO ÉS DELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA SINÓ D’UNS POLÍTICS DIVIDITS. Cal recordar els nostres governants que a Catalunya sempre s’ha mogut per uns moviments pedagògics molt importants, i que ara com que l’educació ho decideixen els polítics, fa que la paraula dels mestres i professors no es tingui en compte.

D’entrada la gran mentida NO ESTEM DAVANT UNA LLEI D’EDUCACIÓ ESTEM DAVANT UNA LLEI D’ENSENYAMENT. Perquè no diem les coses pel seu nom. I no fem mentida d’un element important com és l’educació. Si no hi ha consens el que pasarà és que quan canvi el color polític canviarà la llei. Durant aquestes últimes setmanes hem anat veïent que els nostres polítics acusaven als sindicats dient que en l’educació no manen els sindicats. Que La  Lec és una llei d’ensenyament per a tots. Però el que pensa Maragall és que són els sindicats que estan en contra i no volen escoltar els mestres i professors de bases. Ja que tampoc hi ha un lloc on es poden donar queixes i suggerències actualment.

Fixeu-vos bé que els mestres ens enterem tot pels mitjans de comunicació i tot just ara es comença a fer una taula amb directors per gestionar els recursos educatius. Crec que aquesta mesura és bona però arriba molt tard. El fet és que sembla que des de la conselleria hi hagi improvització que el nostre conseller es dedica a fer coses per fer coses sense sentit.

Jo sempre crec que les vagues no ajuden, però el que està clar és que no hi ha mitjans per dir els mestres i professors el que pensem per això només ens queda la vaga. Però després de la vaga jo tinc clar que no quedarà res per fer. però no us creïeu tampoc que el que està en joc dijous són els sindicats, ni els mestres ni professors. El que està en JOC DIJOUS ÉS EL FUTUR DELS NOSTRES JOVES. Quan hem arribat un moment en que hi ha diàleg però no pactes que queda…… res!!!! només queda anar de vaga. Però no és una vaga de sindicats ni de mestre és una VAGA DE TOTS!!!!!!!!! I estic segur que serà un éxit molt gran aquesta vaga.

Es denota cansament, es denota derrota. El que està clar que l’Honorable conseller, ens intenta convencer amb la seva gestió. En José Martin de la CGT us l’ha transcrit tota. Forma fina de dir que no anem a la vaga.

El que està clar, és que el proper 19 de març hi haurà un concentració masiva de mestres, professors, educadors, teis, estudiants del sistema educatiu.

Amb les últimes formes de fer Maragall, el qual per alguns s’ha convertit en dictador malgrat la seva màxima semblava que estava acertada ara serà la seva perdició. La seva màxima era AMB L’EDUCACIÓ S’HA DE GOVERNAR NO GESTIONAR.

Sembla que fins i tot, L’equip de govern no està d’acord. No hi ha consens en quelcom que hi hauria d’haver consens. Tot provocat perquè es sap que la LLEI D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA pot provocar la pèrdua o ganància de molts vots. Sigui com sigui esperem que no s’estigui jugant amb l’educació.

En la última taula rodona que vaig participar, el “chismorreo” de fons era, que sembla que el PP era l’únic partit que defensava els interessos reals dels mestres i professors.

En definitiva, aquesta llei donarà molt de parlar ja provocat des de la seva falàcia. NO ES UNA LLEI D’EDUCACIÓ, ÉS UNA LLEI D’ENSENYAMENT.

Aquesta és la meva predicció.Que es prepari Maragall que aquesta vegada es sorprendrà de la mobilització que hi haurà. La seva màxima “Amb l’educació s’ha de gobernar no gestionar” el portarà a la seva perdició. Malgrat sigui una màxima que volia tenir connotacions positives, ara s’el veu com un dictador. I aquest és el problema. La gent el veu com un lider que improvitza, que sembla que vulgui fer les coses per veure la gent que fa coses sense cap tipus de projecte.

Possiblement la Lec sigui el cap del  carrer, la gent comenta que sembla que tot estigui servit i no es pugui canviar cap punt ni coma de la llei. Aquest mal gust d’escena provoca que els claustres per primera vegada es comenci a parlar de la LEC. Per fi el debat!!!!! Ja era hora,,, Les deficiències són gran. El problema és que s’ha polititzat massa a l’educació.

La norma més antisocial i que ha provocat molt malestar al món de l’educació són les hores extres dels mestres provocat per altres motius. D’entrada el fet que ens mirin malament la societat, en aquests moments de crisis econòmica fa que el primner que fan els empresaris és eliminar les hores extres, En segon terme elgrup de interins format per més de 60.000 persones, que la idea de les hores extres és per eliminar personal. No creieu que en temps de crisis és important guanyar més llocs de treballs, que altres facin hores extres? No tinc cap altre remei que felicitar al Conseller d’Educació perquè sembla que no conegui cap a quin camí es dirigeix.

Demà vaig a una xerrada de la Lec ja us faré un resum.

És la última tendència del departament d’educació. Després de veure que criticaven tant les Ebes, ara ja no les vol dir per aquest nom. Sinó les vol mencionar com unitats provisionals com si fossin a l’escola rural. Però s’ha de llegir la lletra petita. Perquè repassant els diaris no queda clar això. Fixeu-vos amb la notícia del diari d’avui. en un punt diu això:

Les quatre aules, de 25 places cada una, que s’obriran al llarg d’aquest 2008-09 en un edifici ocupat actualment per dependències municipals, seran l’embrió de la segona línia del CEIP Serra de Marina, que el curs que ve començarà a funcionar en aquest espai (225 places) i que inicialment es preveia només d’una línia.

EuropaPress no ho menciona. El periodico ho diu de forma indirecta i en petit ho cito:

MESURA D’URGÈNCIA
Com a mesura d’urgència, Maragall i Muñoz van acordar que al llarg d’aquest curs s’habilitaran unes dependències municipals que podran acollir fins a 100 futurs nous alumnes nouvinguts. Fonts docents van explicar que es tractaria d’aules cícliques, on, a imatge i semblança del que passa a les escoles rurals, no tots els ocupants d’una mateixa classe tenen la mateixa edat. Aquests alumnes s’incorporaran al grup que els pertany per edat a l’inici del següent any

És a dir tenim, nens que ja no estan escolaritzats a l’escola, i que no volen dir-los EBES sinó classes com l’escola rural. Estem davant d’una manera de disfressar els espais de benvinguda educativa.

I jo em pregunto, i si es català, també anirà aquestes aules? o només pels immigrants? Creieu que és just que catalans que vulguin canviar de centre es trobin amb això? no es crear racisme amb aquestes mesures? En fi us deixo parlar.

Vaga Santa Coloma de Gramenet

Anteriorment, jo ja em vaig posicionar correctament, que la vaga del pròxim 13 de novembre no la veia gens clara. Ara mateix tampoc la veig clara, però hi ha un element que a mi em molesta, estem en una democràcia lliure, això fa que la vaga sigui un dret que tot ciutadà ha de ser lliure per exercir-lo.

M’ha sobtat aquesta vegada la manipulació que s’està fent, perquè ningú vagi a la vaga. Vaig escoltar fins i tot que sindicats no han pogut entrat a les escoles perquè director ho han negat. Jo també vaig viure una situació semblant, que no vull redactar ja que simplement crec que només vull afirmar que la vaga és un dret de tot ciutadà i no es pot manipular.

M’alegra la idea que EUIA no votarà la LEC, això permetrà que Iniciativa es trobi amb una situació incomoda que farà que els socialistes s’acostin a negociar. Està clar que la LEC serà l’inici de la sociovergencia, el PSC sap que sense ells serà un fracàs. A més la llei actual sembla una política de dretes escrita per esquerra. Aquesta afirmació s’ha dit molt, però més que aquesta afirmació, el PSC també té polítiques del centre, i l’educació és una d’elles.

Una notícia alegre de la setmana és que ja s’ha aprovat el decret on el CAP dels professors de secundària es passa a ser MASTER. Tenim un problema de financiació en aquests últims dos anys hi hagut moltes persones que han fet el cap. AIxò fa que segurament aquest master fins d’aquí cinc anys serà deficitari, anem a veure com es financiara.

Abstret del post és la seva opinió, la meva la trobeu en aquest post i en diversos que he escrit.

Simplement us dono una altra versió de la vaga. Cada u ha de ser lliure, i quan vaig crear el bloc, era per crear debat. Així us dono aquesta opinió. 

Una vaga de tots i totes en defensa de l’educació publica i la llibertat

Mira, t’ho diré clar i català, volen introduir el capitalisme a l’escola de forma brutal, volen mercantilitzar l’educació. Per això faré vaga el 13-N a Catalunya amb milers de professores i mestres

Manel Márquez

Una amiga, de gairebé 70 anys, amb un nivell de formació acadèmic exigu, que va venir a Catalunya a guanyar-se la vida ja que al seu lloc d’origen era impossible, i més essent filla de “rojos”, però una dona que des de fa uns anys intenta posar remei a aquesta situació de poca formació gràcies a l’escola d’adults del nostre barri, m’ha dit: “Però, Manel, ja estàs una altra vegada preparant gresca?”.

Li dic: “Carme, i m’ho dius tu, que de lluitar pels teus drets i rebre cops de porra del “grisos” en saps alguna cosa més que molts dels nostres dirigents polítics, suposadament antifranquistes? La meva tornada és la mateixa des de fa anys, ja em coneixeu, no tinc solució, però ara puc afegir: aquesta vegada no sóc pas l’únic; per cert, vindràs amb nosaltres com l’altra vegada?”.

Ella és votant d’aquestes esquerres aigualides que ens malgovernen, crec que per respecte al seu marit, que milità al PSUC, quan aquest partit era el que tots sabem, un grup de persones que se la jugaven pel que pensaven sense dubtar a perdre ni el sou, ni la feina, ni la integritat física per tal de mantenir la dignitat. Gent senzilla com aquesta va obrir pas a la democràcia que ara tenim i no els espavilats que s’amagaven darrere el llit quan venien magres; de tota manera res de nou, com sempre, com ara. D’interessats cercant el benefici personal, i de covards, sempre n’hi ha i n’hi haurà, d’aquests no n’hem de fer cas.

La conversa continua i ella em recorda com era l’escola per la qual lluitaren al barri, un barri terrassenc de lluita, fill de la negra nit de la immigració, lluita per la qual reberen cops i més cops per part d’unes autoritats criminals tant en el vessant administratiu com policial, sempre gossos fidels dels poderosos, del capital dèiem en aquell anys. I com que l’escola que hi havia era insuficient en tots els terrenys, l’arribada de nous mestres i de gent amb ganes de “gresca” va fer que la cosa canviés fins arribar a tenir fins i tot escoles per a la gent gran. Però ella no hi va poder anar, treballava durament, com el seu marit, per tirar endavant els fills, fills que ara treballen en feines que ella mai no hauria ni somniat, no tots, però sí els dos que ho van voler fer: un és mestre i l’altra infermera.

Reconeixem tots dos que aquesta escola de què ara gaudim és bona, malgrat que té moltes mancances materials, que s’haurien de destinar més diners per millorar-la encara més, però que no té comparació amb la vella escola franquista (al servei del règim feixista i del capital), i que el millor d’aquesta escola són les persones que hi treballen (els professors i les professores, els mestres i les mestres, les associacions de pares i mares, el personal no docent). Què havia de dir, jo? Que sí, que és veritat, que tots dediquem moltes hores a aquesta feina, que és molt dura, que és molt estressant, però que és la nostra i ens acaba enganxant, ens acaba agradant, que no hem de fugir vers cap despatx de cap administració i que el contacte amb les noves i/o velles generacions ens alegra la vida i ens dóna vida, ens manté vius, en contacte amb la realitat. Realitat que moltes vegades no ens agrada però realitat en la qual volem influir; ja sabem que és difícil, que nosaltres no som més que un petit tros del temps d’aquest joves, ja ho sabem! Però què voleu, som fills del pensament lliure, del pensament il·lustrat, del pensament progressista que creu que alguna cosa es pot fer amb la societat si millorem l’educació dels seu fills.

La Carme m’ha demanat que li expliqui per què tornem de nou als carrers i de nou a la vaga, “i les que calguin”, afegeixo jo en to militant!! I, si us plau, de forma senzilla, que no semblis un polític d’aquests que després d’hores de xerrameca no diuen res o, pitjor, diuen el que ja vam sentir a d’altres en uns moments que no vull ni recordar!!

Carme, som molts els que pensem que els polítics que governen no estan a l’alçada del moment (els anteriors encara menys), i no tenim més remei que protestar i esperar que s’adonin del seu error. Cosa difícil: molt pocs polítics –i de tots els temps– accepten la veu dels treballadors o del seu poble. Per ells no som res més que nombres, res més que los nadie, en paraules d’Eduardo Galeano; te’n recordes, del text que em vas dir que treballareu a l’escola?

Mira, t’ho diré clar i català, volen introduir el capitalisme a l’escola de forma brutal, volen mercantilitzar l’educació. Sí, ara que el neoliberalisme i el seu capitalisme d’executius fastigosos se’n va a l’altre barri i tots els hem de pagar la festa a aquests miserables que ens han arruïnat !!

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) és la privatització dels serveis educatius, és afavorir clarament l’escola privada concertada i convertir l’escola pública en una escola de segona on els fills del treballadors i de la gent amb menys recursos sigui segregada. Carme, no és pas aquesta una idea d’esquerres, oi?

Volen destruir la llibertat, l’autonomia i la capacitat d’autogestió dels centres substituint-les, com a l’escola franquista, per un cap d’empresa que deixi sense possibilitat d’incidència al professorat (claustres), pares, alumnes i personal no docent. Volen el ordeno y mando.

Carme, volen convertir-nos en empreses privades, jerarquitzar tota la capacitat de decisió en la figura de la direcció del centre, com durant el franquisme. Si aprovem, ens paguen més, però no si ensenyem millor, no!! S’han oblidat que les classes populars sembla que no coneixen la relació entre resultats acadèmics i classe social, i que un govern d’esquerres hauria de destinar els diners i els recursos a les classes populars, als fills dels seus votants!! Les empreses, i en educació igual, tenen com a objectiu fer negoci, no educar.

Sí, Carme, ara ens faran fora del centre si no agradem a les direccions, per ser socialistes, comunistes, anarquistes o independentistes, o potser simplement per ser professors de més de 50 anys, o una mica grassos, o una mica seriosos, vés a saber!!

Però les aules les tenim massificades, treballem tots a “tope” i aquesta LEC no parla en cap moment de rebaixar el nombre d’alumnes per classe (hem començat amb grups de 28 i 30 nens quan haurien de tenir-ne 25), ni d’un compromís d’augmentar el finançament públic de l’escola pública, mesures que sí que garantirien una millora qualitativa del sistema. Quines esquerres, semblen dretes !!

Per tenir una escola pública de qualitat, hauríem de tenir un finançament com la mitjana de la resta de països europeus, proper al 6% del PIB i no del 2,4 % del nostre país. Carme, Catalunya se’ns està quedant a la cua d’Espanya. I a sobre diuen que és una llei catalana!!

Per això, Carme, nosaltres –professors i mestres– donarem una resposta digna el 13 de novembre, i us demanem a tots, mares, pares, avis, alumnes, associacions, partits polítics, sindicats i AMPAS, que rebutgeu aquest projecte de llei i ens doneu suport en les mobilitzacions perquè el que defensem és una educació pública de qualitat i en aquesta lluita hem ser-hi tots i totes.

Un petó, i t’espero el dia 13, i els que calguin, ja saps, com dèiem fa anys:

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí

i tu l’estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

Potser ningú ho recorda. Però la majoria de sindicats d’estudiants a l’estiu van convocar un vaga per demà. Així que ja podem afirmar que demà els estudiants faran absentisme escolar. Perquè dubto que aquesta vaga tingui éxit. Com a mínim a Catalunya, confio que en la resta d’Espanya en alguns punts la tingui. Bàsicament el que anunien és que la Loe trenca la llibertat dels seus drets, en fi molt de politeo…… Demà estaré atent a veure que passa. L’únic punt que estic d’acord amb ells, és que cal un reforma seria de la Selectivitat.

Ustec i Cgt, en un principi van afirmar que la vaga de 13 de novembre es faria demà. Però Comissions i UGT-fete van decidir esperar a obrir una consulta popular, per decidir si s’anaven. Sembla que demà és el dia que s’afirmarà si es va a vaga o no. Per tan demà haurem d’estar atents a les notícies. En fi, cap a quin camí es dirigeix l’educació del nostre país!?

Queden ja pocs dies per la vaga convocada per la CGT i Ustec. Particularment crec que la vaga és necessaria però mal plantejada. El tema econòmic, ha menjat totes les prioritats del país. Només hi ha un tema principal per tots l’economia. Segurament plantejar una vaga en temps de crisis, qui vagi és de ser valent. 100 euros ara, com ara a la butxaca dels mestres és un element més per estirar-se els cinturons.

Queden també dos dies, perquè passin en el món de l’educació dos fets importants, el primer la vaga estudiantil de tot Espanya, per denunciar la reforma de selectivitat. I la segona l’acte que faran Comissions Obreres, i Fete-Ugt per anunciar si fan vaga o no,

Jo anuncio una crònica aununciada, la vaga serà un fracàs, em sap molt de greu, però serà així. Moltes escoles no en volen parlar de vaga, i molts directors crec que estan fent boicot cap aquest tema. Segurament cansats pel desprestigi que ha creat els últims informes de l’educació del nostre país. Al fons han aconseguit una educació politizada i dividida. Complicat sortir de l’ou en aquests moments!

La cosa que em relaxa més cada matí és llegir els diaris. Els repasso casi tots, la meva dama també ha agafat aquesta mania. Llegir els diaris des de una òptica d’observador m’ajuda a entendre millor cap a on anem. En aquests moments jo la declaro com el silenci cap a la Lec Amb prou feines hi ha notícies que parlin de l’educació.

En temps així mantenir un bloc com el meu té el seu mèrit. Ara em toca de ser profeta i dir el que està passant. Últimament comparo l’economia amb l’educació qui digui que no està lligat s’equivoca. Les notícies d’avui sobre el Zapatero i els liders dels bancs i caixes, m’ha fet pensar que mai de la vida hi hagut una reunió amb el president i els directors de col·legis més importants d’Espanya. Seria interessant descobrir que pasaria però això ara mateix i puc afirmar que mai ho tindrem.

La llei catalana d’educació amb aquest silenci l’únic que provoca es que no hi hagi debat sobre com volem que sigui l’educació del nostre país. L’educació és una cosa de tots. És una de les primeres conclusions que va arribar aquest bloc. El que faig és reflexionar és crear debat però com crear debat si hi ha aquest silenci?

Els sindicat proposem que per mitjà d’una enquesta decidiran si van a vaga. Us recomano que us hi passeu i la feu són 3 minuts del vostre temps. És la mateixa enquesta però us dono  enllaços sobre la situació que estem:

Funcionaris, interins i substituts
Escola concertada
Laborals
Treballadors/es no incloses en els altres apartats

No veieu el problema i els no treballadors no els afecta la LEC?

En fi com sempre dic l’educació més que mai està dividida.

Us transmeto la crítica per debatir que ha portat l’Enric.

Llisto els punts i faig un breu comentari personal.

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
7. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

   Algunes notes:

   Seria bo que ens diguessin per què la xarxa pública serà subsidiària, s’entén que de la privada, sinó de qui. També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.

   Estan en contra de la gestió jeràrquica? i de la gestió empresarial? L’empresarial normalment és jeràrquica. La jerarquia no és necessària per tirar endavant els projectes? Segurament és l’assemblea. Suposo que confonen jerarquia amb no escoltar. Escoltar cal, jerarquia també. Ha d’haver autoritat real i moral, sense no funcionen les coses a la Terra, potser al cel si. Jo cec que el director sigui personal directiu és magnífic. Ara tenim directors sense autoritat o capacitat de dirigir. Altrament que no li diguin director, que li diguin “company que signa les factures” Si el director no pot seleccionar els seus col·laboradors no és un director de res.

   La lògica de mercat, què vol dir, oferta i demanda? Lògica de mercat que no té res a veure amb privatització.

   La millora depèn, diuen, d’una aposta real per la xarxa pública, o no, és una opció ideològica (consti que no estic en contra) però no hi ha una dependència directa. Els taxis, servei públic, no necessàriament funcionarien millor si fossin de titularitat pública, això si ens sortirien més cars a tots els ciutadans (especialment als que no els agafen). És una opció política doncs i no una qüestió de qualitat, lògic que ho defensin funcionaris. Naturalment la inversió ha d’augmentar per resoldre tots els problemes.

   No es bo donar incentius als centres que fan millor la seva feina? Estaria malament si es fes en un rànquing de valors absoluts, però si es fa en funció de la situació de partida, seria una fórmula excel·lent.

   A partir d’aquesta llei la xarxa d centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema? Per què? Voleu dir que algun ciutadà normal ho entendrà? Clar que com que dec ser un neoliberal irredempt. O potser estar contra de la vaga és no ser progressista.
   

   No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.

   ELS MEUS COMENTARIS PERSONALS

També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.

La Llei recull una contradicció que els sindicats s’han reforçat amb ella. Diu que es crearà un cos catala d’ensenyant però que dependrà del que mani madrid. Recorda els sanitaris quan es van passa el nou sistema català ara estant decepcionats.

La jerarquia, mira Enric jo sobre això opino lo mateix que tu, però ara mateix és impossible aplicar-ho perquè en el fons hi ha molt amiguisme i favoritisme. O es passa a un model de inspecció neutral fora de l’administració, o no té sentit la jerarquia que planteja la Lec.

No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.

si has llegit el meu post, la lec no és una cosa dels mestres sinó de tots. Per això davant de la ugt ho vaig dir clarament si la vaga és només de mestres pleguem! si és fa ha de ser una vaga social.

El problema de tot això i en el meu post ho col·loco és que L’Ernest no ha fet cas a les al·legacions, com mínim de la ugt. Jo el que no em crec és cap de les propostes al·legades a la LEc no sigui vàlida. Francament Enric considero que la UGT és un sindicat moderat, hi ha quelcom que falla amb el diàleg de la LEC. SI NO ES UNA LLEI DE TOTS FRACASARÀ, LA LOGSE VA SER UNA GRAN LLEI PERÒ ELS PROFESSORS NO HI VAN CREURE PER AIXÒ VA FRACASARA veure si la gent s’anima a fer debat entre tots dos.

 Una abraçada
David
pd: Desitjo de tot cor que pensis que els mestres ens preocupem per l’educació.

Malgrat ja ho sabia, i volia esperar a pensar que deia la UGT-FETE l’Enric Canela m’ha avançat els sindicats USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT han convocat una vaga general en el sector de l’educació pública el dia 13 de novembre per mostrar, un cop més, el rebuig a la proposta de Llei d’Educació de Catalunya, aprovada pel govern català. Els sindicats es queixen que es mantenen moltes de les propostes criticades pel professorat. Els sindicats CCOO i UGT encara no han decidit si donen suport a la vaga, ja que abans volen consultar-ho amb les bases i els centres.

 Avui passaré per la Fete-Ugt i miraré a veure com està el tema. Però ja us dic endavant de part que hi ha problema de responsabilitat com diu l’Enric, en un moment que hi ha tant fracàs escolar potser el que toca és un diàleg amb l’administració i amb els polítics. Fer veure que l’educació és de tots.

I si en vés d’anar de vaga tots els sindicats es posessin d’acord  per intentar fer la millor llei possible. No serà un pressió major que fer una vaga. En fi us mantindré informat.

Suposo que és lícit fer campanya pel meu bloc. A veure si em voteu.

http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=219

Només heu de donar un correu electrònic i després fer un link mirant el correu que us envien.

Atentament

David

Volia escriure avui en el blogbombing, el que és per mi l’educació. Però els fets d’avui m’han fet reflexionar, a d’hores avui, la veritat és que les xifres dels sindicats discrepen amb les d’educació. Però malgrat els nombres hem d’estar contents. Contents, perquè feia temps que no veia unitat en el món de l’educació. Avui n’he vist, he vist que hi ha gent que encara creu que l’educació pública de qualitat és possible. Gent que creuen que els problemes venen provocat, perquè s’està gestionant malt els recursos. El que ha passat avui, ha de fer veure els polítics, que amb el dret d’educació no es pot jugar. No potser moneda de canvi.

I en el fons de tot això és que com les bases són tant subjectives, que la gent pensa malament. Aquesta és la realitat d’aquesta manifestació. Un dels mites que m’agradaria trencar és que no és només un partit que ha fet aquestes bases que són 3 Psc, Erc, IC, i estant fent polítiques que són més peperas(pp) que d’esquerres.

Us he revisat el vídeo on sentireu casi tot el manifest, i un petit powerpoint.

PER UNA EDUCACIÓ DIGNE!

http://www.slideshare.net/dheras2/mani14defebrergirona

Fins a la nit catosfera.

Hom curiosament pensa que les direccions de centre, estant ben informada de tot el que repercuteix una vaga. I es fa preguntes que a vegades no tenen cap i peus. Així que vaig a respondre jo tres preguntes que la gent es pregunta quan sorgeix una vaga.

1.-Potser vinculant una vaga, per claustres, per assemblea…? Exercir el dret de vaga és personal. I no cal dir-ho anteriorment al dia de la vaga. Per tant no potser vinculant. En molts claustres es demana si faràs vaga. Jo crec que s’ha de dir de forma personal al director i no públicament.  Això repercuteix al esquirolisme

2.-Pots afirmar que no hi haurà classe aquell dia? Aquest hi haurà implica prohibició en cap cas tu, pots prohibir la escolarització d’un infant. Però si pots dir que el tutor no hi serà i per tant no hi haurà ensenyament en aquella aula però afegint i molts cops, s’oblida a dir que el centre romandrà obert ja que en cap cas es pot tancar. No es pot negar cap alumne a venir.

3.-L’Ampa pot posar monitors en substitució dels mestres? No! l’únic òrgan que pot afirmar un Sí és la  unanimitat  del consell escolar. Una Ampa per si sola no pot dir que contractarant monitors.

Segurament, molts centres en aquest moment estant atemptant contra el dret de l’escolarització. Per no dir les coses clarament. Jo entenc que la responsabilitat que tenen els directors permetre que vinguin tots els nens és molt gran, per això ho fan, i perquè el departament no diu les coses clarament. Alhora el que més em preocupa és en casos com el vel del col·legi Annexa, llavors Sí que surt el dret de l’escolarització, en canvi ara segurament no en farà propaganda.

Fins ara no m’havia posicionat molt fermanent a la vaga. Però els fets que m’han succeït avui han provocat la meva beligerància sobre el tema. Aquest matí tenia claustre de professors, i la directora amb l’excusa per veure si havíem de venir els nens o no ha demanat davant de tothom un a un qui volia anar a vaga. Ho he trobat jo, una mica de violència fer-ho d’aquesta forma. Així ho he fet constar, ja que crec que és un dret individual i que ningú n’ha de fer res.

Finalment un per un ho anat dient. Jo m’he negat a respondre, i he enviat una excusa dient que li diria demà. Més d’algun del claustre m’ha demanat que ho havia de fer públic. Jo m’he tancat. Per defensar aquesta postura de llibertat. La directora en aquest cas, ha sortit a socorrem dient que estava amb el meu dret.

A la tarda he tingut la fortuna de poder conversar amb els companys de la Fete-UGT on hi havia la Dolors Bassa (La veritat que he trobat una persona molt humana espero que aquest nou càrrec dintre la UGT segueixi amb línia del seu discurs social). On m’han aclarat diverses idees que no tenia clara. Aquí us dic el que penso actualment.

1.-S’ha d’anar a la vaga perquè Sí que hem de defensar que el director pugui triar alguns personal per tal de complir el seu projecte. Però un 40% tal que proposa el departament és excessiu.  Una cosa és l’escola pública i l’altre la concertada. Fer mixtos pot provocar un entrepà incoherent  en el sistema educatiu.

2.-Autonomia Sí,  Però no ha de ser una autonomia comparativa entre centres. Que busqui el elitisme. Sinó una autonomia de gestió a partir del context en que es trobin.

3.-Autoritat del Director Sí, però no totes les funcions. L’escola ha de ser portada de forma democràtica. Sinó com es poden portar projectes de centres. Dictats pel director? aquí hi ha la incoherència de les bases. Però si que el director amb inspecció han de lluitar per l’absentisme i per les conductes disruptives dels alumnes.

4.-La culpa la tenen els mestres! com qualsevol sistema evidentment que en tenen part de la culpa. Però tota no! en les bases sembla que la culpa que falli el sistema és per culpa del professorat. Hi ha d’altres factors. Perquè a Catalunya tenim la financiació d’educació inferior d’Europa! perquè no s’aplica el pacte nacional d’educació. I es dóna ja el 6% del PIB com toca.

5.-Les Bases curiosament són abstretes del PSC, ERC, ICV  tots tres partits es consideren progressistes i d’esquerres. Aquí no hi ha pacte sociovergent. Aquí hi ha una política d’esquerres que és de dretes. Aquí hi ha una incoherència total del tripartit. Com la poden defensar? Hem d’anar la vaga perquè totes les forces polítiques han d’anar unides per què l’educació és cosa de tots.

6.-L’equip directius han de ser professional de dintre la mateixa comunitat. Amb elecció democràtica per tal que puguin fer un projecte comú entre tots. Però el que no potser és que hi ha gestores privades on el funcionariat públic sigui els seus recursos

L a situació evidència cada vegada més una situació més precària. Hem arribat un punt, que la sisena hora ja es segregadora per uns quants. M’ho van comentar el dissabte, avui surt els diàris. Els pobles de de menys de 5000 habitants no tindran la sisena hora. Després de veure que l’increment aquestes altura de Licenciats que fan de mestre s’ha ampliat de 800 a 1000, per no tornar incrementar aquesta xifra suposadament es paralitza la sisena hora.

Per uns Sí, per altres no. Una de les coses que em preocupa es la venda que ha fet TV3 al telenotícies nit, on ha mostrat una escola amb pissarres digitals. JA van tard!. Pissarres per tothom no només per uns quants.

Tendim a la segregació, en recursos, en hores, i en privatització del model. Cada vegada que passa el temps, em costa més trobar solucions. O hi ha un canvi, o això farà que hi hagi escoles de primera línia i d’altres de 2ona. Cada vegada que escric en el bloc em dono compte, que tot agafa una coherència. Que cada vegada més sóc més quorent amb el que penso. I el que més m’agradaria és que m’equivoqués en tot el que penso i proposo. Però la realitat em dóna que tinc molta raó. La catosfera va afirmar l’exaltació de l’ego potser tenen raó.

Avui també m’ha sorprès que ara tv3 es descobreix l’ampliació de les places d’oposicions que des de el 21 de desembre USTEC ho té penjat. Quins interessos hi ha que ara aparegui aquesta informació a dos setmanes de la vaga. Dóna molt per pensar.

La vaga d’aquí dos setmanes, potser portarà un efecte contrapoducent sinó es fa correctament, que en vés de donar la culpa al govern, la gent les passarà els docent. Augmentant la desmotivació dels docents. Aquesta és una de les raons més important que crec que la vaga no s’hauria de fer.

Avui estic pessimista, espero que em porteu la contrària. Espero que no sigui la realitat. I vull acabar afirmant que el sistema educatiu català no tindrà una estabilitat correcta fins aquí 10 anys. Ja que si es retrasa la sisena hora, el canvi de 3 a 4 anys de magisteri farà que el sistema no es recuperi en una dècada. Els licenciats tindran feina durant 10 anys després no!, jo no vull saber que passarà quant no tinguin feina.

   Benvolguts amics, blocaires, coneguts i tots els que rebreu aquest correu. Deixant de banda el que opinin els sindicats i els partits polítics. Potser és el moment que els ciutadans de Catalunya, tinguin el dret de dir el que pensen sobre l’educació del nostre país.   Per això proposo, que el proper 14 de febrer cada u des de el seu bloc, fem que la catosfera participi i digui la seva, fent un article sobre educació.
Recordo que els sindicats volen realitzar una vaga en el sistema educatiu, aquest. No es per donar-los suport, sinó simplement aprofitar aquesta jornada de vaga dels professors, perquè es vegi la preocupació que té Catalunya sobre el tema de l’educació. Bombardejant la Catosfera de idees sobre el sistema educatiu. D’aquesta forma el que recerco és que no sigui l’educació moneda de canvi dels polítics, i que els protagonistes no només siguin els sindicats, ni els mestres, ni els professors , sinó tots ciutadans de Catalunya, L’educació és cosa de tots i no d’uns quants. Digue’m el que pensem! prou de silencis. I per una vegada tots els sectors es mobilitzin a través de la llengua vehicular, el català.Per les persones que no tenen bloc, els proposo que bombardegin els mitjans de comunicació aquell dia de cartes de lectors, sobre el tema de l’educació. Enxarxem-nos. Els correus opinio.diaridegirona@epi.es , cartes@elpunt.com , cartalector@elperiodico.com ,  cartas@lavanguardia.es , bustia@avui.cat Ajudem-nos tots a tenir una millor educació del nostre país. Els que esteu a favor de la mesura, responeu al següent post, http://www.petitlleure.org/bloc/2008/01/10/blogbombing-per-leducacio-14-de-febrer-enamorat/